Valent som, de pinxo faç,
taverneig i bec si puc,
tir es ganivet i jug,
la Sang pintada en es braç.
De fadrina, sempre has fet
vida de dona casada.
Jo tenc s’arada espuntada
de llaurar en es teu goret.
Ves a cridar En Paratjal
tal hora jo seré aquí.
¿Vols posar que deu dormir
a subaix d’aquell penyal?