M’has tirat per injuria
que menjava es pa comprat,
i es cavallers de Ciutat
tots l’hi mengen cada dia.
Dius que som arrendadora.
Ja ho sé que me n’he d’anar.
A ca meva puc estar;
puc vendre i encarregar,
perque no hi ha més senyora.
En es carril, bona amor,
ningú s’ha romput cap vena;
en acabar sa vuitena
se paga es trebaiador.