Altres cançons relacionades
Ses olives de Canet
les cuien d’en una en una,
i jo estic dins Son Burguet
sense esperança ninguna.
Prop de devuit anys tenia
quan me vaig enamorra,
a llivell de no mudar,
fins que fort me seria.
Veient que no em convenia,
estrella clara del dia,
que amb tu m-haguçes de casr,
me va esser precçis mudar.
Si amb aigo dest uis poria
lo teu cor mortificar,
me tiraria a plorar,
faria crèixer la mar
devuit passes cada dai.
I així content estaria
que, com la gent no ho veuria,
em venguesses a matar.
Es bruixot feia feixina
com dins Carrossa va entrar:
no li bastà s’olivar;
fins i tot se’n va menar
es tarongers de la Xina.
Tradicionari de Mallorca
