Oh Pere –Juan bajà!
oh Pere-Juan Bajoca!
¿Que no ho veies, cosa poca,
que a s’interés ni a sa mota
a res poràs arribar?
Dins sa cuina sent alens.
¿Que hi tens ningú col•locat?
Saps que ho som de malpensat!
No la’m fas que no la’m pens.
Si les ales del meu cor
fossen de plomes, Maria,
cada mitja hora vendria
a veure’t, volgut tresor.