Vaig fer la Mare de Déu
amb so meu enamorat,
però gens de greu me sap
si no havia d’esser meu.
Bona amor, d’un pic d’espina
m’ha sortit un panadís;
no em ve d’una hora, quan fris
per rallar amb tu, Catalina.
De ses comandacions
que me vares enviar,
redobl i torn redoblar
fins a dos mil redoblons,
fins que ses penyes de mar
treguin ramells de murtons,
i ses mates olivons,
i es morts ressuscitar,
i s’arena de la mar
en pols se convertirà,
i sa blavor tornarà
confits, i s’alga torrons,
i es vaixells canyellons.
Mira si és fort mon penar!