Com te veig, sa set me mata;
beuria de lo teu cor.
Oh, quin beure hi fa tan bo
a una cisterneta d’or
amb un poalet de plata!
A Sant Llorenç, llorencines;
no n’he vistes tantes mai!
Però tenen un trebai:
que se casen i són nines.
Un cortó de terra bona,
si és terra bona, val molt;
emperò val més es front,
si és acertat, d’una dona.