-¿T’has posat dol de sa lloca?
Això sí que me sap greu!
-¿Que no trobes que hi importa,
o és que hi va res del teu?
-Sa lloca, a tot estirar,
pot costar vuit o nou sous.
-¿Tu que no comptes ets ous,
que los he haguts de tirar?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Lloques i pollets
Deià
5
II
Si no s’avé, ja s’enquantra.
Ma germana, mocau-vós.
Si no teniu mocadors,
vos ne daré cent cinquanta.
Es pescador se queixava
perque es peix valia poc,
i es belitre de s’al•lot
p’es camí descarregava,
i es millor li despatxava,
i es dolent valia poc.
S’altre dia dues veies
que no tenien cap dent
menjaven macs de torrent
i amb sos peus feien estelles.