-¿T’has posat dol de sa lloca?
Això sí que me sap greu!
-¿Que no trobes que hi importa,
o és que hi va res del teu?
-Sa lloca, a tot estirar,
pot costar vuit o nou sous.
-¿Tu que no comptes ets ous,
que los he haguts de tirar?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Lloques i pollets
Poble
Deià
Núm de glosa
5
Volum
II
Altres cançons relacionades
Si dius que a Andratx has d’anar,
ja em duràs una granera
petita, per sa pastera,
per quan seré molinera
per sa farina agranar.
Es vent sa roada espolsa,
jo ho conec amb sos alens.
Margalida, jo me pens
que ets com un sucre, de dolça.
Un homo que està dejú,
sempre el veuen desganat.
Si jo no hagués berenat,
prompte estaria ajustat
de seure i menjar amb tu.
Tradicionari de Mallorca
