Quin grapat de coïdores,
l’amo En Juan, que teniu!
Tenen s’enteniment viu
i guapes com a senyores.
A s’estimada vaig dir:
-Jo i tu mos hem de compondre.-
I ella aviat va respondre:
-Si amb tu em ‘via de resoldre,
m’estimaria més moldre
aclucada a un molí
per no haver-les amb fadrí
que es confés no vol absoldre.
S’aufabeguera i tot
n’ha perduda la verdor
d’ençà que vós, bona amor,
no n’hi heu coït cap brot.