Sa mare vol una nora
que tengui molts de faldons,
perque es seu fii, de calçons,
en té dos de llista nova.
Jesús, que tenc de seguera!
Poques ganes de segar!
¿Saps a on voldria estar?
Damunt cadira, ben pla,
amb bon respatler darrere.
Que té de manya es ferrer
de picar damunt s’encruia!
Encara que es vei no ho vuia,
’ximateix m’hi casaré.