Vet aquí possessió
que jo mai anomenava .
Tanta d’alegria em dava
Son Costa com sa presó.
¿On m’has duita, Salvador,
a morir dins s’Estorell?
Me’m pendrà com el vedell
qui p’es seus peus du sa pell
a ca s’assaonador.
A Son Perot Alomar
hi habita una senyora
qui an es potecari dóna,
rallant amb ell qualque estona,
més aliment que es menjar.