Si vols que visca, da’m vida;
si vols que muira, matè’m;
si vols que de tu m’olvidi,
fé’m un clot i enterrè’m.

No t’assustis, Macià,
si les te faç pagar cares,
que es margai de ses llobades
te bastarà per pagar.

Oh branca de claveller!
Voldria que clavells fesses
i que fos prest que venguesses
a estar en es nostro carrer.