Un peix me va regalar; n’era cosa que embellia. Amb sa mitat n’hi havia per porer-me assaciar.
Peixos i cetacis
Deià
A l’entorn i més a l’entorna, aferra’t a ell, que qui gosa, toma.
Val més esser petitons i tenir sa llengo bona. ¿Què en farem d’aquella dona gran esglèsi’ i pocs perdons?
Cunyades, sogres i nores, n’haurien de fer un foc que cremàs a poc a poc i que duràs moltes hores.