Roseta, jo no em pensava,
quan aquest roser sembrí,
que altri n’hagués de galdir,
jo qui per mi cultivava.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Altres rivalitats
Poble
Binissalem
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Arbres i arbusts (Plantes), Desamor i ruptura, Festeig, Floretes, Flors, Fracàs, Gelosia, Passió i enamorament, Rivalitat, Sembrar, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
4003
Volum
I
Núm de pàgina
234
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Oh quin dissabte tan trist,
i jo esperava alegria!
Esperava que vendria,
i jo encara no l'he vist.
Tradicionari de Mallorca
