Me’n pren com l’arbre qui té
ses rels a prop de la mar,
i jo, sense festejar,
així mateix te voldré.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Marratxí
Camp Semàntic
Amor, Arbres i arbusts (Plantes), Estimació i afecte, Festeig, Mar i ribera, Passió i enamorament, Relacions de parella
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
3092
Volum
I
Núm de pàgina
182
Interpretació
L’amor creix en gran força dins el cos de l’enamorat/ada; ho representa amb la figura de les arrels d’un arbre que cerquen l’aigua.
Diu que l’estima tant que fins i tot està dispost/a a estimar sense festejar plegats.
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Ja li direu que l’enyor
i cada hora pens en ella;
que me duga una escudella
d’aigo del riu de l’amor.
Ja li direu que l’enyor
i pens desiara en ella,
que m’envii una escudella
d’aigo del riu de l’amor.
Tradicionari de Mallorca
