Sou com la fuia de l’om,
que, sense fer vent, va i ve.
Estimat, no us deixaré
per tots quants n’hi ha en el món.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Baralles. Inconstància
Camp Semàntic
Arbres i arbusts (Plantes), Confrontació, Declaració, Enyorança, Festeig, Gelosia, Passió i enamorament, Soledat, Vents
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
2169
Volum
I
Núm de pàgina
131
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Si el rei d’Espanya ho sabia
sa falta que un fadrí fa,
no tornaria quintar,
sa llecència donaria.
Sa meva amor no és tan poca
com sa que vós em teniu:
es vespre que no veniu,
repar si tornaré loca.
Tradicionari de Mallorca
