Joan, tu véns a ruixades;
te’n pren com es calabruix:
me pensava, de vegades,
que no tornaries pus.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Baralles. Inconstància
Poble
Artà
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Enyorança, Festeig, Passió i enamorament, Pluja, Tristor
Mètrica
7a7b7a7b
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
1969
Volum
I
Núm de pàgina
125
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era el meu penar
com lluny de vós em trobava.
No us espanteu si visc trista
o si duc mon cor endolat.
Si no torna s'estimat,
de plorar perdré la vista.
Tradicionari de Mallorca
