Mu mare, casar, casar!
Casar, casar, que ja és hora;
que se’n casen a setze anys,
i jo en tenc setze i una hora.
Mare de Déu del Roser
per empenyo vui posar
que no me facen portar
caperutxa de paper.
A devers s’hort d’Alcoraia
hi va fer un trebolí
i es mariner em va dir:
-Me’n vaig a girar es molí-;
i se’n va anar a dins sa paia.