Quan ve que la lluna és posta,
bona amor, no hi veuen tant.
Me pens que sa vostra sang
és vermeia com sa nostra.
¿Per què no em deies “ves-te’n”,
si t’havia de fer nosa?
Així ho fan, cara de rosa,
ses dones que tenen seny.
En sortir de la Calenda
a dur fonoi aniré
per la gent del meu carrer
que té tant de mal de ventre.