S’altre dia un bacallà
mos volia fer una crida
per curar-se sa pipida
que dugué d’es Capdellà.

Calvià, lloc secorrat,
es qui t’ho alaba, t’engana.
Vine a Esporles, Maciana,
que de tot és regalat.

Vós a Son Cuixa segau,
possessió que no sé,
i jo dins Son Garrover
tanta tristor passaré
com un catiu dins Alger
que de moros està esclau.