Qui de mi se riu una unça,
jo d’ell me ric un quintar;
i, per por de trabucar,
camín de pla i de punta.
Com prou les ha festejades,
queda burlat un fadrí,
perque elles donen es sí
que, en entrendre-ho en llatí,
vol dir "no" dos mil vegades.
Voldria que ses guerreres,
s’hora que estaran millor,
tenguessen en es canyó
vint-i-quatre sangoneres.