-Tant t’estimaré si véns
com si te’n vas, estimat:
si véns, ets ben arribat;
si te’n vas, llibertat tens.
-Si vui venir, ja vendré,
i festejaré amb ta mare;
però de tu, bona cara
jo ja no n’esperaré.
Tenc un lloro mut i el tenc de matar;
se menja sa fruita del pobre hortolà.
El pobre hortolà dins la col va nèixer:
la col s’acopà, ¿com ’via de créixer?
Sa mare, com la va veure
amb so cap tot arrissat,
li va fotre una pallissa,
que jamai se n’ha aixecat.