Quan era davant ’Lacant,
es vent a ratxes venia,
i es llaüt que les prenia
com a verguetes de llamp.
Diràs an es coremer
que enguany no em veurà sa cara
cap capellà ni cap frare,
perque no em confessaré,
perque no tenc de mester
que un homo esteranger
sapi es meus mals de sa casa.
Anit passada, es guerrer
me va fer pegar esquenada:
això és per qualque vegada
que n’hi faig pegar, també.