Mon pare i ma mare, dindó, dindó, dindeta,
mon pare i ma mare just me tenen a mi.
M’envien a l’escola, a aprendre de llegir.
El Mestre qui m’ensenya s’ha enamorat de mi.
Me diu: -No et facis monja, te casaràs amb mi.
-Som massa petiteta i no us sabré servir.
-Tu faràs com les altres; com me veuràs venir,
hi pararàs la taula, hi posaràs vi.
I a cada cap de taula, un libre per llegir,
i quan en serà l’hora vendràs amb mi a dormir.
-Tu qui fas de mig doctor
i pretens de testa fina,
¿no sabries medecina
per curar mal de ronyó ?
-Jo no trob altre llivell
per curar mal de ronyó
que és jeure dalt una pell
grossa, d’euveia o moltó.
Sant Cristo nou del Calvari,
Vós qui tants de mals curau,
¿sa cendrada no llevau,
que és un bé tan necessari?