La Beateta minyona
la duien a batiar;
un cego la va tocar
i sa vista va cobrar
per virtut que el cel li dóna.
Podrà esser, però no ho crec,
que t’enviin a demanar:
jo, de s’altre dia ençà,
ni et cerc, ni et veig, ni et conec.
La darrera estació
que vaig fer amb s’enamorada,
la vaig deixar qui plorava
asseguda a un racó.