L’any passat en aquest temps
jo encara no et coneixia,
i ara, de cada dia,
en tu són mos pensaments.
¿Saps què voldria tenir?
una fauç llarga i taiant
i una mà de gegant
per escurçar aquest bocí.
Maldament mai dugui randa
ni floquet en es cambuix,
sols que ella sigui gallarda,
de la resta me n’afluix.