No te fiïs de cap homo
encara que el vegis plorar:
que prometen i no donen,
just com el dimoni fa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Engany, hipocresia
Artà
602
III
Dos puputs he de dur a vendre:
un negre, s’altre pintat:
perque, com m’ha deixat,
s’altre me torna reprendre.
Margalida, Margalida,
Margalida t’ho vui dir;
volta, volta, Margalida,
és s’amor qui m’ho fa dir.
Jo m’havia de casar;
¿que no ho sentíreu a dir?
I se va perdre per mi,
perque no vaig agradar.