Al•lota de sa Barraca
d’es camí de Llucmajor:
tu m’has robada s’amor
i la dus dins sa butxaca.
Ai Déu, i que ets de vellaca,
tapada amb so mocador!

(Fragment final)
-¿A on és la mia guiterra, que jo solia sonar?
Me’n ’niré pel seu carrer, veiam si em coneixerà!
-Aixeca’t, la rica Infanta; no és hora de dormir, ja.
Sentiràs lo bé que canta la sirena de la mar.
-No és la sirena, mumare; no solia així cantar;
només que és això un jove que, per mi, penando va.
-¿No ho hauries dit, ma filla, i lo haguera fet matar?
-Matar un i matar l’altra, de mi poreu començar.-
Matà un i matà l’altre; tots dos los feren matar.
Los posaren dins l’església,un a darrere sa porta
i s’altre baix de s’altar. D’un va sortir una paloma
i de s’altre un palomar.

Pagar dispensa no planc;
es meu casar és per reprendre.
M’estim més comprar sa sang,
amor, que si l’he de vendre.