Es molí que sempre mol,
però mai torna farina,
per no-res se desteixina,
sempre fora son redol.
Perque no hi vaig voler anar,
a la Bonanova, amb ella,
com va ser dins sa capella
mal de cor li va agafar.
Males llengos han bastat
per deixar-te de venir.
Estimat, no ho faç jo així;
que moltes me’n varen dir
de tu, i no ho he escoltat.