Ja és morta Na Catalina,
sa de Son Parionet.
Molta de gent s’ha entristida
a Moscari i Campanet.
Es un art de gelosia,
fadrines, es festejar;
perque un pic ho vaig provar.
Lo primer que em demanà
com sa porta vaig passar,
si era ver o rallar
que la volia deixar.
Jo li vaig dir que sí clar,
i a lo punt me demanà
si li volia ficar
un ganivet, que em costà
set ous i mig de comprar,
i sa sang em revenia,
i sa popa la daria
a un llop per roegar,
i sa pell a un milà;
i així es poria alabar
que la jove bé em volia.
Entre musiques i sons
et volies devertir.
No feres coques per mi.
¿Vols-te, Francina, fer trons?