-¿A on vas, escarabat,
que fas ses passes tan grosses?
-’Xa’m passar, que vaig a noces,
que un germà meu s’és casat.
Set calderes i una olla
feren d’arròs engrogat
i encara no ha bastat.
Damunt s’olivera estic
qui cui ses olives bones.
De Campanet són ses dones
qui cuien a Solleric.
Com es vent de baix va entrar
ja tenia mig batut.
Oh, Mare de Déu de Lluc,
donau-mos goig i salut
a jo i an es bestiar.