Ara passen dos casats:
un davant, s’altre darrere;
pareix que han venut a espera
o que ja estan embafats.

Jo em casaré amb un soldat
i me diran forastera
i duré es xap a darrere
i es dengue el duré a’s costat.

Vós a Son Cuixa segau,
possessió que no sé,
i jo dins Son Garrover
tanta tristor passaré
com un catiu dins Alger
que de moros està esclau.