“Enllà, enllà”, diuen dalt s’era;
i tu, ¿que no t’hi vols fer?
Jo em pens que t’arrambaré
per s’esquena sa llendera.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Batre
Poble
Artà
Núm de glosa
193
Volum
II
Altres cançons relacionades
Mu mare, que tant m’estima,
no m’ha volguda casar;
ella deu considerar
que estaré millor fadrina.
A Pina no hi ha pinar,
tot són barrancs i encletxes:
jo no sé com los Sants Metges
hi volgueren habitar.
-Coloma, ¿de què has sopat?
-De sobrassada coenta,
i ara me corr p’es ventre
com un cavall acossat.
Tradicionari de Mallorca
