Aquesta santanyinera
que n’és sortida a ballar,
ell la varen enconar
de llet de cussa llebrera.

Allà, a la muntanya,
alegre vivia;
d’allà, cada dia,
vos veia, galana.
Vos veia, galana,
amb gran resplendor.
Amoreta meva,
i que vos enyor!
I que vos enyor,
i vós mai veniu,
i, si vos torbau,
no em trobareu viu,
no em trobareu viu,
perquè seré mort.
Per una donzella
tanta mala sort!
Tanta mala sort,
morir per amor!
Amoreta meva,
i que vos enyor!

Encara que me donassen
tres olives dins un plat,
amb tu no m’hi casaria,
perque mai m’has agradat.