Per mirar Son Ferragut
vaig caure d'una figuera.
Aqueixa amor vertadera
voldria veure, i no puc!
Ella se renta sa cara
amb un pedaç de drap nou,
i, com sa cara li cou,
-Duis-me, sa cotna, mu mare!
Novia, no estigueu trista;
menjau si voleu menjar,
que una nit heu de passar
que mai vos hi sereu vista.