Qui s’enamora, no té
una hora de llibertat,
i tu vius més descansat
que no el mateix cavaller:
només véns quan te cau bé,
mai quedes descompassat.
Ja hi romandràs enganat,
per algun temps! Deixa fer!
Que jo t’escriuré un paper,
sense ploma ni tinter,
que per tu serà sobrat!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Ironia, Llibertat, Passió i enamorament, Sentiments, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7a7a7b7b7a7a7a7b
Rima
Mixta
Versos
11
Núm de glosa
4722
Volum
I
Núm de pàgina
275
Altres cançons relacionades
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
Un pareier que llaurava
a sa vorera d’un hort,
va coir un rave tort
per donar a s’enamorada.
S’hortolana que cridava:
-Malviatge es llaurador!
Es ràvec de sa llavor,
l’ha duit a s’enamorada!-
I ella, com a dona honrada,
se volgué rescabalar.
¿Sabeu què li va enviar?
Una ruda de civada!
Vós deis que em teniu amor,
i jo sols no sé si ho crega:
anau mortal en la brega:
massa ho feis coneixedor!
Tradicionari de Mallorca
