Qui s’enamora, no té
una hora de llibertat,
i tu vius més descansat
que no el mateix cavaller:
només véns quan te cau bé,
mai quedes descompassat.
Ja hi romandràs enganat,
per algun temps! Deixa fer!
Que jo t’escriuré un paper,
sense ploma ni tinter,
que per tu serà sobrat!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Llucmajor
Ironia, Llibertat, Passió i enamorament, Sentiments, valors i actituds de l'individu
7a7b7b7a7a7b7b7a7a7a7b
Mixta
11
4722
I
275
Vós me deis que, en `ribar s’hora,
que me donareu sa clau.
Com m’heu de mester em cercau,
però dies de sarau
me feis sa de més enfora.
Aquest temps, a poc a poc,
mos farà acopar ses ales.
Jornaleres estufades,
ses mantes que us heu comprades
ja le sporeu llevar es floc.
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.