Estimat, passau de llis,
que a mi tant m’és pau com guerra:
jo voldria que sa terra
per on passau, que s’obrís.
Enteniment i entranyes,
tot quant tenc vos donaria;
per rallar amb vós me beuria
es verí de ses aranyes.
Per tu no planc, Margalida,
de cantar una cançó.
De Cristo nostro Senyor
tu seràs d’ell l’escollida.