A mi me’n prendrà, estimada,
com es gat de Turixant,
que es morí miulant miulant
mirant una sobrassada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Desig, Fracàs, Matances, Moixos, Mort, Productes alimentaris
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
327
Volum
I
Núm de pàgina
51
Altres cançons relacionades
Es sereno ha mort un moix
i l’ha duit an el Socós,
ha comprat un cèntim d’oli
i un panet de dos:
per dinar, per sopar,
per sa nina no n’hi ha!
Saps que és de mal, estar ausent
i s’amor no porer veure!
N’emprèn com un qui vol beure
i s’abrasa purament.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Tradicionari de Mallorca
