Baix d’es teu portal tendràs,
si vols, mon cor sepultat;
ja que no em tens voluntat,
almanco el trepitjaràs.

-A sa plaça fan un ball; mumare, jo hi vui anar.
-No hi vagis, Catalineta, que ton pare prest vendrà.
-Enc que mon pare venga, a la plaça vui anar!-
No havia girat cantó, com son pare va arribar.
-¿A on tens Na Catalina? –És a la plaça aballar.-
Ja ha agafat les seves cordes, cap a la plaça se’n va.
Li pega una garrotada que un os li va fer saltar.
La segona garrotada, un bracet li va llevar.
Sa mareta, dins sa cuina, no se deixa de plorar.
-Enc que esclati, enc que rebenti, l’he d’acabar de matar!-
La tercera garrotada, ben estesa la deixà.
-Ai, Catalineta meva, ja no te n’aixecaràs!-
Es dia que l’enterraren, son pare se va penjar.
I es dia d’es seu ofici, sa mare se va matar.
I tota aquella família d’aquest modo va acabar!

D’homos com tu no em pos dol,
perque los maneig a coces.
Tan lluny voldria que fosses
com ses Cabrelles d’es Sol.