Oh mar blava, que ets de trista!
en mirar-te ploraré,
perquè te n’has duit mon bé
de davant la meva vista.
Tenc vi dins una taronja
per dar beure a mes amors;
si t’alcanç, clavell hermós,
puc dir que som més ditxós
que si fos rei o canonge.
Si dius que no m’has volgut,
jo diré que t’he deixada,
que he fet altra enamorada
i prou greu t’ha sabut!