Vós me dau pomes d’En Frau i les vui saragossanes: d’aquelles pomes maçanes, en teniu i no me’n dau.
Pomeres i pomes
Sant Joan
¿Saps que voldria tenir? Esperit de profecia, i d’allà on som sabria s’estimat si es riu de mi.
Jo m’és seguit berenar d’un badai dificultós i dinar d’un “adiós” i sopar d’un “¿com te va?”
S’ase d’Es Pujol ja plora; ja ho diu En Llorenç Pagès: s’anar a Felanitx no és res, però a Ciutat és enfora.
