Jo duc sa poma penjada
a una ala d’es capell
i no hi ha hagut cap aucell,
verderol ni passarell,
que la m’hagi espipellada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Pomeres i pomes
Poble
Sóller
Núm de glosa
122
Volum
II
Altres cançons relacionades
Ja no m’espanten fantasmes,
homos grans no em fan por a mi;
jo m’aconhort de morir
d’un tir de ses teves armes.
A s’escudeller hi ha plats
i a s’oller hi posen ses olles.
Ets al•lots, per ses escoles,
aprenen de malcriats.
-Què has de fer de bravejar!
Tanmateix no t’està bé!
¿Qui és aquell qui, quan visqué,
se morí i no nasqué
i sa mare el se menjà?
-Encara que molt poc sé,
germà, vos vui contestar:
Adam morí i no nasqué,
i sa mare el se menjà.
Sa mare era la terra.
Tradicionari de Mallorca
