Cada vegada que et mir,
cada vegada que et veig,
m’agafen ganes de dir:
-Al•lota, ¿vols que et festeig?
Al•lota polida i rossa
d’es terme de Marratxí:
si jo t’alcanç, poré dir
que me’n duc es cos d’es bri
d’es cànyom de Valldemossa.
Jo et promet per cosa certa
que tu no ets bon glosador:
jo, en tocar-me s’esperó,
ja partesc carrera oberta.
-Dóna s’oliva an es trui,
i ara qui té, mol-ló.
No hi ha cap de glosador
que em sigui superior,
en no esser n’Andreu Tambor,
o En Roses que hi ha a Alaró,
ses vegades que jo vui.