Si jo fent cançons poria
pagar un arrendament,
enc que s’any vengués dolent,
jo p’es senyor bestrauria.

L’amo, ¿per què feis això?
En mirar-me, vós ja reis.
A mi me donau conseis
i an ets altres es blat bo.

Vostra era i vostra és:
no dic que la m’hàgeu presa.
Jurat tenia i promès
que, si em fossen fet marquès,
l’haguera feta marquesa.