Ses casades me consolen:
diuen: “Es teu ja vendrà”.
Val més un tord en sa mà
que mil i cinc-cents que volen.
El cel està ennigulat:
o plourà o farà brusca.
Oh quina al•lota més xusca
que tenc an es meu costat!
Ara pensa i col•legeix
lo que jo t’explicaré:
¿quin instrument fa el fuster,
no l’empra el qui el dóna a fer,
i el qui el fa no se’n serveix,
i qui l’empra no coneix
si està malament o bè?
Un baül.