Sa feina és santa i assanta,
i jo vui viure assantat.
Es llibres m’han ensenyat
que el qui se n’és decantat
de feina, cau en pecat
d’una manera o de s’altra.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Feina
Poble
Artà
Núm de glosa
216
Volum
III
Altres cançons relacionades
Quin solei tan emplomat
cau damunt s’esquena meva!
Bartomeu, damunt sa teva,
Déu, ¿que se n'és descuidat?
Sa cunyada em fa la pala,
i jo, tonto, no m’en tem.
Toca, veinada, avisè’m,
tu qui l’has perseverada.
Enmig de la mar hi ha
un abre que fa mentides;
ningú s’hi pot arrambar
en no esser ses Margalides.
Tradicionari de Mallorca
