Sa lloca està mala i cova
i està malalta i no jeu:
es mal vei, buranya treu;
això és de com era jove.

¿No trobau que hi ha avantatge
d’es colcar a s’anar a peu?
Un homo descansa i seu
i sa bisti’ du es viatge.

En Miquel Perdut li deia:
-Jo no vui que faces res.
Mata un gall o dos o tres,
o, si no, mata una auveia.-
S’auveia no li bastà,
que encara en volia més:
-S’ase val massa doblers,
per haver-lo de matar.-
En Miquel Perdut va dir
a Na Juana Maria:
-Trob que aqueix vin blanc fa via!
Mal guany! ¿Que el deuen punyir?
-Es vin blanc, devers Sa Serra,
aiximateix l’han fotut.
lerta, Miquel Perdut,
que faràs ets ous en terra!