Jo me’n vaig amunt i avall
i ningú me posa traves.
En estar sadoll de faves,
m’afluix d’arròs sec amb gall.
La rosa, ¿sabeu què vol?
Regar-la de matinada,
es capvespre i de vetlada,
i torna com una col.
S’aiguera no tendrà floc
en no esser d’aquell estret:
ha romput es cadafet
perque beguéssem més poc.