Amb cadena de cent baules
estàvem lligats jo i vós;
i ara, per desfer-mós,
han bastat quatre paraules.
Senyora Juana-Aineta,
un gros favor m’ha de fer:
m’ha de llegir aquest paper;
és d’una dona de bé
que li diuen Fustereta.
Lo minyó no vol callar
en los braços ni en cadira.
Amb la vostra calentor,
jo crec que s’adormiria.