Jo me pens que deus esser
d’enteniment esvouvada,
que un fadrí que t’ha deixada
dins poc temps molta vegada,
encara el tornes voler.
Fins a Algaida, hi som estat;
ara a Llorito no ho sé:
està damunt un coster
a un lloc molt retirat.
Sou reina i emperadora;
ja no poreu pujar més,
en no ser que Déu volgués
que del cel fósseu senyora.