Sant Cristòfol va de camí amb ses mans qui brollen sang.
Enquantra Jesús qui estava
dins l’Hort de l’Etzemaní, a la vorera jugant.
Minyonet, ¿què fa saquí, tant de fuia com de ram?-
Mentres que Jesús dinava, donava un sospir molt gran.
qui aquesta oració dirà tots els divendres de l’any,
una ànima traurà del purgatori, la que té el pecat més gran.
(Aquí han de dir un parenostro a Sant Cristòfol)
Qui la sap i no la mostra, qui la sent i no la diu,
el dia del judici final, ja sabrà lo que se perd.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços religiosos
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
158
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Al•lots, vos vui avisar:
si vos ve qualque ventura,
’gafau-la quan és segura,
que llavò no tornarà.
D’aquestes se’n veuen poques,
creure-ho és dificultós:
amb un tir, quatre voltors,
cinc corbs i devuit miloques.
En es carrer de Ses Roques
se varen arraconar
sa de Lluc i sa d’Artà
dins dues casetes pobres.
Quan la Mare de Déu de Lluc va visitar Artà, passava pel carrer de ses Roques acompanyada de la Mare de Déu de Sant Salvador d’Artà; feia brusca, i les imatges van esser posades a redossa dins dues cases d’aquell carrer.
Tradicionari de Mallorca
