Ma vida tenc a un torn;
no puc mudar, prenda amada,
fins que haja vist sa flamada
d’es joc de la fi del món.
Dues senyoretes
que vénen de França:
una que balla,
s’altra que dansa.
Unes balances
Ets homos petits d’Artà
se poren riure d’es grans:
m’han dit que n’hi ha tants
que pagaren per ballar.
El temps que el món durarà
sempre hi haurà ignorants.