Poble meu, ¿què és lo que has fet? Poble meu, ¿com has quedat?
Has ferit amb una llança aquell Cor qui t’ama tant!
Aquell Cor qui mai se cansa cap al cel mos va cridant.
Jesús està en el sagrari, plora en trista soledat,
de dia i de nit espera les visites d’amistat.
Escoltau la veu qui crida, la veu dels llibres sagrats,
que la vida, curta o llarga, en el món tot és vanidat.
-¿Què n’has fet de l’hermosura i d’aquell color pintat?
¿Què n’has fet de l’hermosura de clavellet encarnat?
Romanços religiosos
Artà
Assonant
Quan me dirà: “Això és tot?”
jo diré: “Això és sa mostra”.
Es correus se’n van a posta
a dur endiana de brot.
Quatre metles fan un quern.
Mirau si jo sé comptar!
¿Vós que em voldríeu llogar
per pastoret a Betlem?
Son Uiastre és un lloc gran
que per viure un reinat basta:
arriba d’un cap a s’altre
i llavò fins a Son Fam.
Vint-i-quatre espigoleres
i segadors un mal fi:
per berenar es dematí
basten cinc-centes corteres.
Son Uiastre, regalat
d’ametlers i de figueres.
Hi ha cinc-centes someres
qui, cada any, mene mulat.
Tot es vinya llauradora,
a tret just d’un raconet;
cent homos hi ha de dret
que passegen es vinyet
tot l’any amb sa portadora.
Son Uiastre, regalat
de rates per sa paret;
ja ho sap es nostro moixet
ue, de magre, hi ha
caixa, pastera ni llit,
només un paper escrit
de deutes que hi ha a pagar.
L’amo que està a Son Uiastre
braveja massa a la una:
ni té cavall ni té mula;
una somera retuda
que li ve just caminar.
Una somera gelada,
que és com un passavolant:
per darrere i per davant,
pertot està esmolucada.