Mai m’ha agradat amoixar
persona qui està fellona.
Qui s’entona, es desentona,
i si no, entonat se’n va.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Malvolença
Poble
Artà
Núm de glosa
651
Volum
III
Altres cançons relacionades
Ses perdius de Puntiró
i totes ses d’aquells entorns,
se riuen d’es perdigons
i llavò d’es caçador.
Ets endreçada, ja ho sé,
d’es davant te fas darrere:
sa pinta dins sa pastera
i es bassí dalt es gerrer.
I, per esser més grollera,
si sa lloca té covera,
po’-la dalt s’escudeller.
A mi me’n pren com la roca
que està en el camp desolat:
vent i aigo la combat
i ella no se trastoca.
Tradicionari de Mallorca
