A la França hi ha una dama rosseta com un fil d’or,
qui, adiós, Aina Maria, robadora de l’amor!
Té la cabaiera llarga, li arriba fins als talons.
Sa mare li fa sa coa amb una pinteta d’or.
Sa padrina la hi untava amb aigo de nou olors.
Sa criada la hi fermava amb un floc de mil colors.
Sa germana li posava una diadema d’or.
Son germà la se mirava amb los seus uis matadors:
-Si no fósseu ma germana, jo me casaria amb vós.-
Li dóna la seva dreta i la du a missa major.
Com entren a dins l’esglèsia rompen a cantar en el cor.
Ella pren aigo beneita i les piques tornen d’or.
Per no banyar-se els dits d’aigo, ne porta didalets d’or.
En esser enmig de l’església, els altars llueixen tots.
Les dames seuen en terra i ella a cadireta d’or.
El capellà que diu missa ha perduad la lliçó.
L’escolà que li ajudava no li sap donar raó.
-¿Coneixeu aquella dama, rosseta com un fil d’or?
-Es fia del rei d eFrança, parenta del d’Aragó.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços lírics
Poble
Sant Joan
Rima
Assonant
Núm de glosa
132
Volum
IV
Altres cançons relacionades
A baix d’es puig de Sant Nofre
hi tenc mon voler guanyat.
Un capell que no té cofa
no és vei ni apedaçat.
-Part de la nit vénc de dia,
que la serena mala ès.
¿Què voleu vosses mercès?
¿Què vol vossa senyoria?
-¿Vós que sou En Planiol?
-Ja m’ho diuen, de vegades.
Som vengut, feines deixades,
a veure de mi què vol.
-I això que és sa vostra dona?
-Això és es meu diamant
ambe qui amb colg cada vespre.
Dona ben trempada i llesta!
No en veuran de més honesta
a la Seu, dia de festa,
per bé que estiguen mirant.
Mumareta, anau a missa, de la luna, a la luna, a-la-la.
Mumareta anau a missa, jo vos ’guiaré el dinar.
Sa mare, quan surt de la missa, N’Aineta no hi va trobar.
Se’n va cap a la plaça i a ca’l senyor capità.
-Senyor capità, una gràcia que li vénc a demanar:
si hauria vist n’Aineta, que d’ahir ençà mos faltà.-
Tocaren les retirades; N’Aineta varen trobar,
tota vestideta d’homo amb uns calçons en sa mà.
-Aineta, vés a ca-teva, que ton pare al punt vendrà.
-Jo no tenc pare ni mare, més que el senyor capità.
Tradicionari de Mallorca
