-Si tu te fas la roseta, rosa del gran roserar,
jo me faré la beieta i te vendré a xupar.
-Si tu te fas la beieta i m’has de venir a xupar,
jo me faré llebretona, llebretona de pinar.
-Si tu te fas llebretona, llebretona del pinar,
jo me faré caçador i te vendré a caçar.
-Si tu te fas caçador i m’has de venir a caçar,
jo me faré un estelet, estelet del cel més gran.
-Si tu te fas estelet, estelet del cel més gran,
jo me faré una nube i et podré venir a tapar.
Si tu te fas una nube i m’has de venir a tapar,
jo me faré la gran lluna i no me podràs tapar.
-Si tu te fas la gran lluna, perque no et pugui tapar,
jo tornaré el gran sol i te vendré a encalçar.
-Si tu te fas el gran sol, per venir-me a encalçar,
jo me tancaré monja i tu no em podràs trobar.
-Si tu te tanques per monja perqu no et pugui trobar,
jo me tancaré per frare i et vendré a visitar.
-Si tu et tanques per frare i m’has de venir a visitar,
ja val més que mos casem i acabarem de penar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Romanços lírics
Bunyola
Assonant
127
IV
Perque no hi vaig voler anar,
a la Bonanova, amb ella,
com va ser dins sa capella
mal de cor li va agafar.
Dalt una olivera estic
coint ses olives bones.
De Llorito són ses dones
que cuien dins Son Antic.
Un homo, com pot, que prenga;
que, com vol, ja no cau bé.
Un gall, a son galliner,
comanda de lo que hi té
(qui no és bèstia, que ho comprenga).
Per aquesta perendenga
jo n’he passat, i ho sé.